.

Sweet summer

2007-07-02T17:11:00.000+02:00

Jajajajajaja!
Acabo de trobar un escrit que vaig fer fa uns anys, cap a final de curs, quan feia 1r de Batxillerat (qué tiempos, aquellos!) per a l'assignatura de castellà que havia de parlar sobre l'estiu. M'ha fet molta gràcia, perquè el tenia totalment oblidat, i en el seu dia el vaig reenviar en un email a tothom. Trobo que és força adient per a aquestes dates, i molta gent s'hi sentirà identificada, segur... A més, ja fa bastants dies que no actualitzem el blog, i com que estic una mica aborrida perque a la única amiga que he aconseguit trobar per fer algo (no diré nom), prefereix quedar-se veient "Yo soy Bea"... doncs re, tu. Us adjunto el document.
Salut!

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Dirigido a los estudiantes que, al igual que una servidora, trabajan en verano

Se acaba el curso lectivo. Llegan las recuperaciones de exámenes y las entregas de trabajos a última hora. Pronto, algunos estudiantes, los más afortunados, estarán de vacaciones, pero muchos estaremos trabajando todo el verano en un trabajo basura, con un sueldo basura y con un horario igual de basura que a duras penas nos permitirá disfrutar de nuestros amigos, familia y novios o novias.
Luego, en una semanita de fiesta que consigamos arrancar a nuestro jefe para poder asomar un poco la cabeza para ver qué es exactamente esto el verano, a parte del calor insoportable, habrá un par de días en los que será el cumpleaños de algún familiar, y nos iremos a hacer una calçotada a la montaña, o a comer pan con tomate y migas en la terraza del susodicho familiar, con los primos pequeños corriendo y gritando a tu alrededor, y con las tías y tíos perguntándote constantemente sobre los estudios, el trabajo y la vida amorosa, cosas que rara vez funcionan bien a la vez.
El resto de días no laborables que hayamos conseguido, la mitad los aprovecharemos para hacer visitas al dentista y otros profesionales de la medicina, y a resolver asuntillos burocrátios que solamente pueden resolverse por la mañana, porque los funcionarios solo tienen horario de mañana (y sus dos meses de vacaciones y cuatro pagas extras al año…) y estaremos en la cola del banco esperando nuestro turno, sentados (si es que conseguimos sentarnos sin que una señora mayor nos pegue el sermón de que ella lo necesita más que nosotros) en un fantástico sofá de piel que hará que se nos pegue el cuerpo a él a causa del sudor, haciendo un sonido espantoso.
La otra mitad de los días, que en un principio se presentarán como una salvación, intentaremos localizar a nuestros amigos, cosa que no conseguiremos hasta el día antes de volver a nuestro trabajo basura, ya que ellos no tienen en estos momentos “esa” semanita de vacaciones, y están sumidos en su trabajo basura, o por otra parte, están en aquella fiesta de cumpleaños, o sentado en quél sofá de piel, mientras espera su turno en el banco.
Luego, al volver a empezar el curso, diremos “otra vez vuelta a empezar, vaya palo”. Y algún adulto de mediana edad nos dirá “¡Pero si has tenido tres meses de vacaciones!”. Y nosotros, frenando un violento impulso, sonreiremos, y diremos “no, si yo he trabajado, este verano”. Y él o ella nos dirá “Trabajar? Ha! Antes sí que trabajábamos, no como ahora!”. Y haremos un esfuerzo aún más grande para frenar el aún más grande impulso violento, y sonrientes diremos “ya…”
Felices vacaciones, amigos.

Una ruta pel Montseny

2007-06-16T16:44:00.000+02:00

El passat divendres 15 de juny el Guillem i jo vam emprendre una ruta pel Montseny en BTT. La ruta va ser prou dura perque teniem el temps just per agafar el tren de tornada i que no ens agafés la nit.

Una ruta per recordar; sortint d'Aiguafreda, una ascensió suau pel costat del riu i just després una pujada que no acabaria fins al Coll Formic (1145 m), se'ns va fer una miqueta llarga.

Just després de la pujada vam travessar pel Pla de la Calma, que com pròpiament diu el seu nom ens el vam pendre amb bastanta calma; agafant les maduixetes del camí (que estaven boníssimes!) se'ns va fer més entretingut. El Pla de la Calma és una carena que oscil·la entre els 1145 m i 1225 m.

Després va arribar la tan esperada baixada, un descens inacabable, tan com la pujada. La nostra sorpresa va ser trobar-nos amb una pista molt pedregosa, tremolors a tot el cos, els frens molt escalfats i els músculs començaven a carregar-se (sobretot els dels braços). Sort que l'últim tram va ser una pista bastant planera i just després vam arribar a l'estació de tren.

Recorregut: 35km (apròx)
Durada: 3:00 hores (justes! I alguns segons)
Desnivell acumulat: 1160m

Més informació de la ruta: http://www.belmontebtt.com/salidas19/index.html

Les nostres creacions

2007-06-13T18:53:00.000+02:00

Volem compartir amb vosaltres els petits projectes i les petites creacions que anem fent. Entre d'altres creacions, tenim la més elaborada:

· Una petita calaixera amb dos calaixos que encara estem pintant.

· Hem decorat una fusteta que utilitzàvem per cremar l'encens.

· Cuidem i reguem amb molta cura les nostres maduixes. Aquestes maduixes van sorgir d'una maduixera cedida pel Guillem Lorenzo a l'Aleix (Gràcies! Estan molt bones!).

· També cuidem i reguem les dues tomaqueres i una pebrotera que tenim a dalt al terrat. Ara mateix estan creixent els tomàquets i surten les flors dels futurs pebrots.

· I moltes altres cosetes que tenim la il·lusió de fer, sobretot multiplicar el nostre petit hort!

I després de tota aquesta feina, ens comprem un refresc
o una cervesa fresqueta al badulake i ens pugem al terrat a prendre la fresca.

Ens veiem!

Joc de Rol: La Guerra Civil Espanyola

2007-06-12T12:20:00.000+02:00

Companyes i companys, us convidem a participar en un joc de rol que estem preparant ambientat en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Des del 18 de juliol de 1936 dia de la sublevació militar que va desenvocar en el conflicte bèl·lic que va enfrontar a tot l'estat, veïns contra veïns, germanes contra germanes, amics contra amics...

Ara mateix ja estem acabant de preparar les fitxes de personatges on cadascú podrà escollir en quin bàndol estarà, qui, què i com serà, ideologia política, entre d'altres característiques que puguin completar la descripció del vostre personatge fictici.

Ja tenim Màster del joc, tot i que en aquests moments està una mica enfeinat i el joc no podrà posar-se en marxa fins d'aquí uns díes. El Màster és el vostre amic i conegut Nússer, que estem segurs que ens sorprendrà amb la seva gran imaginació i ens ficarà en situacions límit.

Jo (Eu) ja he decidit que vull ser del bàndol franquista (fatxa!), ja que la gran majoria sou uns hippies i idealistes pollosos i voldreu ser anarquistes, comunistes.... pringats! jeje. És broma... en realitat és perque em dóna morbo l'autoritarisme.

Jo (Aleix) he decidit que seré un anarquista, escriptor i artesà, que ocuparà durant els primers díes la telefònica (ja, ja, ja). Em dedicaré a molestar els rojos burgesets que s'apoltronen a les cadires de la Generalitat, ajuntament, etc.

I tu? què seràs?

Anima't! Si vols jugar deixa un post o envia'ns un e-mail a la Eu o a l'Aleix i digue'ns quin personatge t'agradaria ser.

Hola, què tal, com anem, què hi ha...

2007-06-04T20:34:00.000+02:00

Això és el resultat, o un dels resultats, de la poca feina que tenim alguns, que sense res a fer pensem: què podríem fer? Doncs què millor que... fer un bloc!

Doncs podríem aprofitar aquesta primera entrada per presentar-nos, no? Què us sembla?

Comencem per la companya Eu, natural de Gramenet del Besòs, 21 anys, sempre que pot treballa fent allò que més li agrada: ¡teatre! lalaliro, naninoná, arrikitau tau tau.... etc. Després d'un temps perduda per la jungla barcelonina, un bon dia de març va emprendre un viatje cap a unes terres llunyanes que, per una sèrie de circumstàncies vàries i arran de trobar-se amb un follet estrany, rebel i xerraire que la va embruixar amb un desconcertant encantament, la van fer retornar al si de la terra natal que l'havia vist crèixer.
I ara anem amb el company Aleix, nascut a Montilla, terra de vins, de la província de Córdoba. Andalús, va venir a terres catalanes als 3 anys. Té 22 anys, es dedica profesionalment a l'educació en el lleure i un dels seus déus és la bici. Actualment està a la espera d'emancipar-se amb una folleta que el va embruixar, en un viatge pel nord d'Àfrica, amb els seus encants i màgies extraordinàries que transmet a través de tots els seus sentits.